El pianista i teclista britànic Greg Foat presenta nou disc, Symphonie Pacifique, editat pel segell Strut i publicat el passat 3 de juliol. Foat, establert a Londres, és considerat un dels músics que ha jugat un paper fonamental en la tan exitosa nova onada del jazz britànic.
Després d’un breu preludi amb corda, el tema que dona nom al títol de l’àlbum és un punt de partida que serveix alhora de declaració d’intencions: el protagonisme de la percussió i, evidentment, del piano ens transporten immediatament a un mosaic musical ple de textures diferents i atmosferes harmonioses que ens remeten tant a la seva Illa de Wright natal com a la Londres més cosmopolita, passant per l’Àfrica intertropical.
Després d’un breu preludi amb corda, el tema que dona nom al títol de l’àlbum és un punt de partida que serveix alhora de declaració d’intencions: el protagonisme de la percussió i, evidentment, del piano ens transporten immediatament a un mosaic musical ple de textures diferents i atmosferes harmonioses que ens remeten tant a la seva Illa de Wright natal com a la Londres més cosmopolita, passant per l’Àfrica intertropical.
A “Anticipation”, el flirteig inicial amb l’electrònica (que recorda a “Born Slippy” d’Underworld) passa a ser el leitmotiv del tema quan s’incorpora la resta d’instrumentació, integrant instruments de vent, bateria i percussió i aplanant el camí als solistes. La improvisació també té un gran protagonisme a l’evocadora i nostàlgica “After The Storm”, enregistrada el darrer dia de gravació a l’estudi sense cap planificació prèvia.
Els acords trencats de la rítmica “Yonaguni” i el soul-jazz de Nikinakinu també mereixen una menció a part en un disc que és absolutament brillant de principi a fi. La comunió entre músics de diverses nacionalitats i la cura i el respecte per les arrels, amb homenatge a Duncan Lamont inclòs a “Lament For Lamont”, enriqueixen encara més una obra que s’erigeix com a candidata a sintetitzar el gran moment que viu el jazz actualment. Indispensable.
Puntuació: ★★★★★
